Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

descolgar

[Se conjuga como: acordar]
v tr
1 despenjar. Descolgar una lámpara, despenjar un llum.
2 [un balcón, una iglesia] desguarnir.

v pron
3 despenjar-se.
4 [bajar escurriéndose] esguimbar-se, rossolar intr. Descolgarse por un terraplén, esguimbar-se per un marge.
5 [bajar rápidamente] davallar intr rabent. Los esquiadores se descolgaban por las pistas, els esquiadors davallaven rabents per les pistes.
6 fig i fam [destaparse] despenjar-se. Se ha descolgado con una gran novedad, s'ha despenjat amb una gran novetat.
7 fig i fam [dejarse caer, presentarse] despenjar-se, deixar-se caure. Se descuelga por aquí de cuando en cuando, es despenja per aquí de tant en tant.
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions